martes, 3 de marzo de 2009

Angie


ANGIE

29.01.85 / 28.02.09



Angie, van desaparèixer finalment,

aquells núvols tan negres;

tots sabem que sempre vas lluitar.

Angie, deixa’m dir-te a cau d’orella

que t’estimo molt,

que veig els teus ulls a tot arreu on miro,

que sempre m’has semblat

una dona excepcional.

Angie, eixuga’t les llàgrimes;

recordarem per sempre,

tots els moments passats.




------------------------------------------------------------------




Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intesament sense tenir-te.

Em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.

Més tenaçment que mai m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somio d'acomplir-los.

Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses;
no tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.


Oriol.








UN ÀNGEL MÉS EN EL MEU CEL,
UNA ÀNIMA JOVE,
HA MARXAT CANSADA DE LLUITAR.

SENSE AVISAR,
SENSE DONAR TEMPS,
NI OPORTUNITATA QUE ALGÚ L’AJUDÉS...

EM DOL L’ÀNIMA,
EM DOL EL COR,
I SENTO RÀBIA.

L’ESTIMAVA MOLTA GENT,
NO ELS HI HA DONAT OPCIÓ.

HI HA UN ABISME,
ÉS IMMENS,
I ELLA S’HI HA ABOCAT.


SENSE PREGUNTAR,
SENSE PENSAR,
SENSE SABER.

HO SENTO TANT.
ÉS TANT INJUST.
NO HI HA PARAULES.

ANGIE,
SI DES DO'N ETS,
ENS POTS SENTIR,
AQUESTA CANÇO ÉS PER A TU.


Anna