Recordaís a Paul Potts y su sorprendente humildad ante la vida con impresionante talento para cantar opera?
Susan Boyle es otro caso maravilloso de la grandeza que se esconde tras un rostro y actitud que a la mayoría de la gente provoca rechazo y ninguna gana de prestar atención. Aprendamos una vez más la lección, todo el mundo se merece respeto puesto que nosotros también somos gente, esa gente...
Sigamos adelante, disfrutando de las maravillosas sorpresas que nos ofrece la vida escondidas en los lugares más inesperados... un fuerte abrazo a todos y que tengáis un buen día.
viernes, 17 de abril de 2009
Susan Boyle
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
És una llàstima que l'aspecte físic de les persones sigui més important que en aquest cas una veu que fa posar la pell de gallina. Una llàstima i una injusticia. Però crec que seguirà assent així malgrat que de tant en tant ens donin lliçons com aquesta.
Petonets bonica i m'agrada llegir que em de seguir endevant descobrint...
Que tinguis un diumenge esplèndit.
Anna guapa! com estàs?
He tingut un diumenge molt maco i em dol llegir que el teu ha estat ple de melancolia...
Son tant dures les perdues... per anys que passin no hi ha rés que les alleugi, eh?
Una abraçada molt forta guapa. T'estimo.
Hola Bonica!
Ja veus... la veritat és que son dies dificils, a més se'm ajunt-ha tot una mica. Ahir també va ser el dia que va ingresar el Santi a la U.C.I. i avui va ser l'ultim cop que vaig parlar amb ell, i dijous és l'aniversari de noces i... res que son dies complicats.
Però estic bé, forta i lluitadora, ja em coneixes.
Me'n al·legro molt que tu tinguessis un dia esplendit, que res no t'espatlli els dies bonics.
Molts petonets i abraçades. Ja saps que jo també t'estimo molt.
Publicar un comentario