martes, 3 de marzo de 2009

Angie


ANGIE

29.01.85 / 28.02.09



Angie, van desaparèixer finalment,

aquells núvols tan negres;

tots sabem que sempre vas lluitar.

Angie, deixa’m dir-te a cau d’orella

que t’estimo molt,

que veig els teus ulls a tot arreu on miro,

que sempre m’has semblat

una dona excepcional.

Angie, eixuga’t les llàgrimes;

recordarem per sempre,

tots els moments passats.




------------------------------------------------------------------




Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intesament sense tenir-te.

Em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.

Més tenaçment que mai m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somio d'acomplir-los.

Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses;
no tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.


Oriol.








UN ÀNGEL MÉS EN EL MEU CEL,
UNA ÀNIMA JOVE,
HA MARXAT CANSADA DE LLUITAR.

SENSE AVISAR,
SENSE DONAR TEMPS,
NI OPORTUNITATA QUE ALGÚ L’AJUDÉS...

EM DOL L’ÀNIMA,
EM DOL EL COR,
I SENTO RÀBIA.

L’ESTIMAVA MOLTA GENT,
NO ELS HI HA DONAT OPCIÓ.

HI HA UN ABISME,
ÉS IMMENS,
I ELLA S’HI HA ABOCAT.


SENSE PREGUNTAR,
SENSE PENSAR,
SENSE SABER.

HO SENTO TANT.
ÉS TANT INJUST.
NO HI HA PARAULES.

ANGIE,
SI DES DO'N ETS,
ENS POTS SENTIR,
AQUESTA CANÇO ÉS PER A TU.


Anna

3 comentarios:

Anónimo dijo...

ALS MEUS FILLS.
Estimats Afra, Oriol i Angie:

Fa molt de temps que tenia a mitges un petit escrit per vosaltres, però no en volia fer el “pesadet”, ara si que l’envio, encara que una mica tard per un de vosaltres.

Tots tres sou fills estimadíssims i per mi sempre heu sigut i seguireu sen tres fills, no puc pensar amb un sense els altres i a la vegada cadascú de vosaltres os heu considerat quasi com fills únics per la pròpia historia personal.

Afra: ta mare i jo ens varem fer un fart de plorar el primer dia que et varem deixar una estona a la guarderia per anar a preparar les “conyes de canya” que era la nostra feina en aquells moments, tu no vas plorar, i al recollir-te estaves jugant tranquil•lament com es normal en els crios petits, has passat molts llargs moments molt i molt difícils, proves mes que dures, arriscades i summament perilloses, ara! ets mare d’una criatura que es un regal de la vida que com be saps, no es per casualitat, en fa mes que feliç, veure’t ser mare i la tendresa i carinyo amb que la tractes, endavant bonica! ets forta i has fet un munt de cops d’Angel de la guarda salvadora de ta germana, ara! i tal i com estàs fent des de el primer moment, toca fer lo que fas, sense cap discussió i amb tot el meu recolzament, ser lo ets, persona i mare, moltes gracies!

Oriol: et vaig conèixer que ja corries, parlaves per els descosits i manaves la tira, et deia el “pinochet”, per que seria? Però he compartit moltísim temps d’infància amb tu i m’he llegit bastants coses m’entres desfeies la bola que se’t feia a la boca d’aquell menjar que no t’entusiasmava, erets únic per descobrir quins ingredients hi havia en un guisat amb un sol tastet i no es per casualitat, que ara siguis i tinguis lo que tens i com a dramàtic, tampoc es per casualitat que tinguis la vena d’actuar axis com bastants altres qualitats, encara que tal i com sabem, ja comença a ser hora que visquis amb plenitud la teva emocionalitat que et completarà integrament la teva felicitat, t’ho mereixes i ho necessites!, com saps, no cal tenir gens comuns per a ser lo que som, pare i fill del tot, es un gran honor i privilegi ser el teu pare i soc summament afortunat de tenir-te com a fill, moltes gracies!

Angie: de tu podia escriure molt i molt i si ho ajuntéssim amb lo que podrien escriure les persones que te’m tractat, serien unes obres completes tipus enciclopèdia, de fet tu en deies, “papa, escrivim la nostra historia, la enviem a Tv3 i veuràs com hi fan una sèrie”, no es per menys xiqueta, la teva vida ha sigut intensa i sobre tot excessivament complexa i extremadament cruel, el teu gran cor, pura emocionalitat, et feia que el teu cap gires ferit per les múltiples contrarietats emotives que se’t feien tant i tant difícils de sobrepassar, et feies la forta, erets la mes “chula del lugar” i a la que podies, anaves de “cuatro por banda” fins que... se t’anat la mà, ara estàs possiblement en pau, segons en deia ta germana que et va veure i et va poder donar un darrer petó. Que mes dir-te estimada filleta, a mi no m’ha sigut gens ni mica de fàcil ni en un sols instant de la teva vida el ser el teu pare, i mai m’he escapoli’t de cap responsabilitat ni acció, ans lo contrari, sempre mes enllà de lo raonable al teu costat a les verdes i a les madures, tenint que prendre decisions insuportablement doloroses, en quedo amb la nostra darrera abraçada del dia 14 de febrer i amb la teva felicitació d’aniversari en que en deies: “¡...que te comeria a besos! Amb carinyo, amb amor i respecte ens hem d’estimar tota la vida, T’estimo! Angie 14.02.09"

Salvador Foz

Anónimo dijo...

Estimada filla Angie:

De tu podia escriure molt i molt, i si ho ajuntéssim amb lo que podrien escriure les persones que te’m tractat, serien unes obres completes tipus enciclopèdia.

De fet tu en deies, “papa, escrivim la nostra historia, la enviem a Tv3 i veuràs com hi fan una sèrie”.

Vas començar a caminar bastant abans que molts altres infants,
vas prescindir dels bolques a la que arribaves al pany de la porta,
d’una volada vas repartir els cereals que no et venien de gust per tots els racons de la casa de Llívia, i et vas quedar tan ample i satisfeta,
recordo el teu riure d’orella a orella, quan et vaig anar a recollir a l’hospital enguixada en un braç i una cama i en digueres, “Yuppi... a l’últim moment he marcat el gol i hem guanyat la lliga escolar”
i quan . . . . . .

La teva vida ha sigut intensa i sobre tot excessivament complexa i extremadament cruel,
has viscut i rebut com ningú les divisions entre les persones i els seus criteris contraposats,
el teu gran cor, pura emocionalitat, feia que el teu cap gires ferit per les múltiples contrarietats emotives que se’t feien tant i tant difícils de sobrepassar,
et feies la forta,
erets la mes “chula del lugar”,
i a la que podies,
anaves de “cuatro por banda”
fins que...
se t’anat la mà!
ni que hagués aparegut el Rin Tin Tin amb el Sexto de Caballería, s’hauria aconseguit trencar la dura estadística,
les ombres i els fantasmes dels Sioux, estaven acampats dins la teva ment,
ara estàs possiblement en pau,

Que mes dir-te estimada filleta,
a mi no m’ha sigut gens ni mica de fàcil ni en un sols instant de la teva vida el ser el teu pare,
mai m’he escapoli’t de cap responsabilitat ni acció,
ans lo contrari,
sempre mes enllà de lo raonable al teu costat a les verdes i a les madures,
tenint que prendre decisions insuportablement doloroses,
en quedo amb la nostra darrera abraçada del dia 14 de febrer i amb la teva felicitació d’aniversari en que en deies:
“¡...que te comeria a besos!
Amb carinyo,
amb amor i respecte ens hem d’estimar tota la vida,
T’estimo!
Angie”.

El teu pare Salvador

Anónimo dijo...

veig les fotos i llegeixo les vostres paraules i em quedo en blanc davant d´aquest recuadre " haga su comentario", nomes cauen llagrimes.
Era molt bonica i tenia molta llum, i sempre que la vaig tenir davant vaig sentir quelcom especial,el seu nom em cridava l´atencio, rotundament acertat. Com un personatge alat, romantic, que camina prop de l´abisme pero enamora el paisatge per alla on passa sense adonar- se tal vegada del regal del seu resplandor. De la infinitat de posibilitats en la seva mirada nitida, ennuvolada per alguna cosa que ha fet mal. I Ara nomes les infinites ganes d´haverli regalat una manera, el secret, un mirall amb el reflex del seu somriure senzill, desbordant sensibilitat,llum. LLum. LLum. Sempre hi vaig veure llum.

una abraçada a tota la familia.

Natalia