martes, 21 de enero de 2014

EL REFLEX

Plantada davant el mirall miro atentament la dona que m’observa i no l’acabo de reconèixer. Observo una gran dosi de cansament i frustració en els seus ulls, una munió de canes que emergeixen com a símbol d’allò que s’ha viscut, i una pell que comença a envellir-se a causa del pas dels anys, les nits en blanc, els milions de cigarretes fumades, els granets trobats que no volien ser buscats, etc... la miro i em pregunto on és la dona que esperava ser. On s’amaga el somriure?

Passen els anys i les coses no sempre resulten com un desitjava. Molts somnis acomplerts tot i que no sempre amb el resultat esperat... Ara toca passar aquest moment, deixar enrere tot allò que no va bé, i lluitar per aconseguir una major serenitat.

L’observo i la veig plena de tensió,  amb els nervis a flor de pell per haver de lidiar amb coses que li semblen absurdes. Sempre enfrontant-se amb un estat d’enutjament constant. On s’amaga el somriure?

Frustrada per les circumstàncies, per els fets que l’envolten i no pot canviar, només assumir i seguir endavant. Frustrada per ella mateixa, per el sentiment que l’envolta de culpabilitat. Es sent culpable per no ser capaç de millorar... ho intenta i ho intenta i no sempre ho aconsegueix. Sempre alerta, sempre pendent de tot. On s’amaga el somriure?
La miro atentament i no aconsegueixo trobar el somriure, l’alegria, la satisfacció, la tendresa, la calma, la serenitat... s’amaguen amb força rere una rostre taciturn, apagat i ple de melangia.

Es sent desbordada, terriblement sola i desemparada. Això l’esgota i l’apaga lentament. Buscant el somriure emergeix una tímida llàgrima símbol de tot allò que acumula i no pot compartir. Sembla ser que això l’allibera una mica.. s’eixuga la llàgrima abans no acabi de sortir, i amb aquest gest es força un somriure que l’anima a seguir. Un dia més, un nou dia, una nova possibilitat, una nova batalla. Estic viva i segueixo endavant. No reconec el reflex del mirall, però no deixo de lluitar per demà potser trobar-hi la dona que esperava ser.

No hay comentarios: