Arribo al cim amb plena consciència i serenitat del llarg camí que encara em queda per recòrrer, sense oblidar el camì que m'ha dut fins aquí.
Omplo els pulmons d'aire pur i contemplo l'horitzò que amaga nous destins...
jueves, 29 de mayo de 2008
Caminant damunt un mar de boira
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
un relat breu que diu moltes coses, bon debut als Relats Conjunts.
Magnífic!
Benvinguda als RC!
Moltes gracies pels vostres anims i felicitacions.
Per cert Barbolaire!, he donat un cop d'ull a un dels teus blog's i mil gràcies per l'alerta sobre el concert de Tom Waits, no m'ho puc perdre. Fa anys que em moro per veure'l en directe...
M'agrada aquesta visió que li has donat al quadre, com un inici i no un final. Segur que aquests destins que li espera seran positius!
Publicar un comentario